Està enverinada la terra que ens enterra o desterra.
Ja no hi ha aire, sinó desaire.
Ja no hi ha pluja, sinó pluja àcida.
Ja no hi ha parcs, sinó parkings.
Ja no hi ha societats, sinó societats anònimes.
Empreses en lloc de nacions.
Consumidors en lloc de ciutadans/es.
Aglomeracions en lloc de ciutats.
No hi ha persones, sinó públics.
No hi ha realitats, sinó publicitats.
No hi ha visions, hi ha televisió.
Per elogiar una flor, es diu: -Sembla de plàstic-.
